Negra ciutat…
Negra ciutat, finestres tancades,
silenci barrat: tot és ara engolit
per la fosca que s’atansa, llisquent i altívola,
a tots els portals, imponent, imposant
la seva llei arreu, sense pietat,
llepant sòcols i graons, rosegant reixats,
esbotzant portes i portalades, cases, casinyots,
tothom desvalgut davant d’aquesta corrent
inclement
que la malura tragina dins seu.
Vegi’s, sinó, com floreix, de nit, la immundícia pels carrers,
Com s’acreix el mut dolor de la pedra
i la fusta dels dintres,
com cruixen també els teginats,
el cristall dels salons,
i s’encrosten els murs i ressonen de buidesa
les cambres, el parament,
els tapissos de silenciosa divisa:
res no pot aturar aquest plany
que senyoreja invenciblement la ciutat.
Per les venes del seu cos
flueix, fosca, la mort,
però tant va la mort al cor
que el cor batega, insensible,
fins i tot després de mort.
Aquest anava genial per l'antic horari, per gravar de nit, sobretot, però a causa del canvi de l'horari no el podem posar, tot i que el tindrem de referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada