Prec
Baixes del tren
molt abans que no esperava;
però m’enduc amb mi
-prou deus haver vist
com, furtiu, te’l prenia-
el somriure que has fet
en marxar.
Que sempre que la feina em porti
Cap a l’hivern d’una estranya ciutat,
Sorgeixi, esbadellada,
la flor dels teus llavis,
i pugui jo viatjar tranquil
cap a l’inconegut
sense recança de res ni nigú.Per l'escena de gravar en el tren.
A causa del canvi de gravar només al carrer major de Granollers, no hi posarem cap vers, tot i que està molt be, el tenim en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada