Moviment
La feina et porta
cada cop a llocs més forasters;
el tren esdevé així
un segon habitacle
des d’on veus com discorre
el moviment de la vida:
paisatges i més paisatges,
rostres i més rostres
on cada matí es fon el gebre
i s’alça la boira
com un tènue vel que tot ho deixa nou i estrenu.
Paisatges i més paisatges,
rostres i més rostres
violentament grafits
de tornada per la feina,
deixant al descobert
penes i sofrences,
les més vives entranyes:
res que no puny;
i ens alleugi la fatiga,
res que no ens recordi
que molts dels nostres dies
no són sinó un impietós
viatge d’hivern!...
Els versos 7 i 8 ens van be pel qualsevol dia, sobretot quan hi hagi un flux de gent considerable.
Els versos 7 i 8 ens van be pel qualsevol dia, sobretot quan hi hagi un flux de gent considerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada