Carnaval
Mentre estranya s’enretira la nit
I s’allunya la gatzara pels carrers
I la ciutat es buida
I torna a ser ella mateixa
-deserta, tancada, silenciosa-
ens va enviant a poc a poc la por,
la temença d’estar perdent la vida
-com si ens fugís, un cop més, de les mans-
però potser allò que ens espaordeix
no sigui sinó la por, la temença
de tornar a ser altre cop també
com la ciutat, nosaltres mateixos,
deserts, tancats, silenciosos,
definitivament aïllats en la nostra penúria.
Els versos 3, 4 i 5 ens anirien bé pels dijous, ja que hi ha mercat.
Els versos 3, 4 i 5 ens anirien bé pels dijous, ja que hi ha mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada